15.11.09

Lluminós

Hi estava capficada, escrivia luminós i el corrector ortogràfic la subratllava: aquell corrector era una porqueria perquè tot i que indicava que no era bona no deia quina era la correcta. Em va acabar trucant enrabiada.

Hola, Sandra...
Ahà, sí, sí, no?
Bé, tranquil·la, només hi falta una ela: lluminós, pensa que ve de llum, i no de lum, hehehe.

La Sandra, tot i no ser del ram de lletres, té una sensibilitat lingüística més que latent.


12.11.09

Terme

El meu professor d'anglès diu una cosa ben curiosa, que us l'exposo més com una curiositat com ja us he dit que no pas com una falta comuna: en comptes de terme, com a mot d'un àmbit especialitzat, diu termini...

De totes maneres he de dir que té un català molt ric i que el parla molt i molt bé.

En botànica hi ha termes molt interessants.

10.11.09

Esbirro

En Josep Maria em va demanar com n'havíem de dir d'un esbirro. Ja em semblava a mi que era esbirro, però abans de jurar-ho posant per testimoni el nostre estimat Pompeu Fabra vaig voler comprovar-ho.

Bé, efectivament és esbirro.

Ja ho sabia, però la definició em reforça la idea que estic envoltada d'esbirros. Són persones dures de cor, que tenen com a missió principal privar de llibertat certes persones i amargar-les tant com sigui possible... i tot això per encàrrec d'algú, quina manca de personalitat i de principis, mare de déu!



Noia cagada de por després de veure un esbirro.

9.11.09

Atropellament

Els de Renfe, que es passen el català per un lloc que comença amb ce i acaba amb ela, l'altre dia van dir per megafonia, perquè quedés ben clar, que hi havia hagut un arrollament. Moltes persones ho van comentar i van maleir aquella veu anònima.

És atropellament, senyoreta de la Renfe!


La Marta em va espantar quan em va dir que de vegades pensaments suïcides en què un tren l'atropella.

5.11.09

Neurosi

Segons el doctor, i en termes no científics segons ha especificat, la neurosi és perdre el sentit de la vida. Buidor interior... que de vegades, i erròniament, s'intenta omplir amb drogues.

El doctor ho ha dit molt bé: neurosi (perquè és singular). En canvi, el presentador ho ha dit molt malament: aquesta neurosis... Si és singular, és singular, sense essa final: aquesta neurosi. Si fem referència a més d'una sí que hi hem de posar una essa final: aquestes neurosis.

És el mateix cas que crisi.

Xapussa (no)

I mira que sona bé xapussa, em diu la Paquita. Però no és una paraula correcta, estimada; em sap greu que li tingui tanta estima...

Una cosa mal feta és un nyap o un bunyol.
(Per cert, la Paquita ha quedat molt satisfeta amb les alternatives, diu que les troba boniques i encertades.)

Ja està bé! Han deixat la teulada feta un nyap!

Pedido (no)

Això de comprar per Internet realment fa empetitir les despeses mensuals. Ja no és qüestió de si hi ha crisi o no, és que simplement la satisfacció de comprar per 20 euros una cosa que en valia 70 no té preu.
Fas clic i el cor s'anima tot sol pensant que acabes de fer la compra de l'any. Agafo unes estovalles grogues de la marca Havia i... oooh sorpresa, si vols una cosa d'una altra marca has de fer una altra comanda (i no pedido!), cosa que implica tornar a pagar el transport (8 o 9 euros), perquè cada marca surt d'un lloc diferent. Quina llàstima, quina pena... Potser estaria bé fer reunions de persones interessades a comprar en un web concret, pentinar aquest web i fer comandes comunitàries per repartir-ne les despeses. Per què no?


La Sònia ha de fer una comanda de cors de plata per dissenyar més collarets.

4.11.09

Vodú i vudú

El vodú fa por, fa esparverar.
El vodú usa la màgia negra.

Tant vodú com vudú, que és -de fet- és tal com sona, són correctes.
Siguem, però, coherents i fem servir tota l'estona la mateixa forma.


Agulla de cap preparada per a un ritual de vodú (o vudú).

Femer

Ho he sentit avui diverses vegades arran d'unes declaracions: estercoler.
Sort que alguns més avesats a consultar el diccionari o l'assessor lingüístic ho han traduït per femer.

En sentit metafòric pot significar que alguna cosa o situació és una porqueria, fa pudor, està podrida o coses per l'estil. Per exemple quan les feines s'omplen de gent corrupta, dèspota i poc professional, es converteixen en femers que fan tanta pudor que ni amb lleixiu quedarien netes.


Normalment les cases de pagès tenien un femer on guardaven els fems perquè fermentessin.

Vergonya aliena

Se'm posa la pell de gallina i les esgarrifances recorren la meva columna vertebral mentre s'escampen per les ramificacions nervioses que l'envolten, la sang comença a refredar-se, quedo ben blanca i els ulls quasi en blanc... Tinc fred però suo. Sento vergonya aliena quan aquella persona comença a parlar... sense deixar ni un espai de silenci perquè qualsevol de nosaltres pugui intervenir en el que ja s'ha convertit en un monòleg pedant que fa cagar perquè es nota que vol semblar una cosa que no és i és el que no vol semblar. S'escolta, no s'autopetoneja perquè no pot...
La cirereta de tot això ha estat quan ha dit que sentia vergonya ajena (ep, i ajena amb el so de la jota catalana, com dient: que en sóc de bo i que en sé de parlar, nens, esteu impressionats, ja ho sé...).


De vegades, sento vergonya aliena quan veig certes relacions personals a les discoteques o bars de nit.

3.11.09

Fantochada (no)

M'agrada que estiguis atent i que em filtris les incorreccions que detectes a la ràdio.
La d'avui està molt bé: fantochada!

En català una fantochada és una bestiesa, fatxenderia o ruqueria.

Anar a buscar cargols un dia assolellat és una ruqueria.

2.11.09

Focs artificials (no)

Que si focs artificials per aquí, que si focs artificials per allà...

És focs d'artifiiici,
d'ar-ti-fi-ci

(o artificialment separat d'art-i-fici) .


L'artifici és un dispositiu que pot generar efectes explosius i lluminosos.

28.10.09

Guarda i custòdia

Quan un fill menor d'edat passa a viure amb un dels seus progenitors perquè aquests s'han separat per exemple, ha de tenir cobertes certes necessitats bàsiques establertes per la llei, el pare o la mare té uns drets i deures que ha de complir. Aquest progenitor el que té és la guarda i custòdia d'aquest menor (alerta, que hi posa guarda, i no guàrdia!).


27.10.09

Duana

La duana, duana, duana, duana i duana. Sí, duana no s'escriu amb una a davant, aduana no, d'acord?





La duana.

Arrencar i arrancar

Arrencar o arrancar? Amb a o amb e? És un cas com el de nedar i nadar, el recordeu?
Tant arrencar com arrancar són correctes; a més, tenen el mateix significat.
Jo sempre escric arrencar. Que per què? Francament, no ho sé.

Ei, que heu jugat alguna vegada de petits a arrencar cebes?



L'elefant feia veure que volia arrencar la corda i escapar-se.

22.10.09

Finiquito i finiquitat (no)

Quan la relació laboral amb l'empresa en què treballem es dóna per acabada, ens han de fer arribar la quitança, i no el finiquito. La quitança és un document en què hi trobem la part proporcional de les vacances, les pagues extres i altres conceptes econòmics.

Al final d'alguns documents de quitança hi posa que la persona es dóna per finiquitada, meeeec, incorrecte! Hi ha de posar que la persona declara que ha rebut la quitança que li correspon.

Acomiadem el personal amb correcció escrita (i moral - encara que això algunes vegades no és possible per mancances bàsiques d'educació...), si us plau!



La Teresa, amb els diners de la quitança, va fer un viatge per tot Itàlia.

21.10.09

La Internet

Internet té sexe. És una dona: la Internet. Fiiit-fiiiu!


En la Internet catalana, els blocs generen molt d'interès.

20.10.09

Polisario

Hi ha tendència a catalanitzar-ho tot, i això és un fenomen molt bonic que indica amor latent cap a la llengua. Però no cal que ens passem. Polisario és Polisario, no és Polisari. Que per què? Perquè és un acrònim de Popular de Liberación de Saguía el-Hamra yo de Oro. Per tant, parlem del Front Polisario, i no del Front Polisari.


Els militants de Front Polisario mengen molt sovint cuscús. Aquest aliment és present a qualsevol acte social.

Xumet i pipa

O xumet o pipa, però res de xupet o pipo... per molt amorós que sigui...




Lleixiu

El so de la jota castellana no existeix en català, per això dir lejía (ja ho escric directament en castellà) no té gaire sentit. A més, dir-ne lleixiu és ben bonic i musical.

Per cert, faig una crida a totes les persones que freguen la vorera de casa seva o del seu comerç amb lleixiu: eviteu-ho sempre que sigui possible. Que per què? Perquè els vianants ens podem tacar irreversiblement els pantalons o les vambes! Quan camino pel carrer i sento olor de lleixiu ja començo a caminar de puntetes.



Sí, de tant en tant hi passem lleixiu al bol del menjar del gos.